AlbertSalvadoEVFSAlbert Salvadó (Andorra la Vella, 1951) escriu assaig, conte infantil i novel·la, on ha conreat diversos gèneres. En novel·la negra, d’intriga i de suspens ha escrit El rapte, el mort i el Marsellès (2000), El relat de Gunter Psarris (2001) Un vot per l’esperança (2002), L’informe Phaeton (2007) i Una vida en joc (2010). En ficció històrica disposa de títols tan coneguts com El mestre de KheopsL’anell d’ÀtilaEls ulls d’AnníbalLa Gran Concubina d’Amon, Obre els ulls i desperta, la trilogia dedicada a Jaume I el Conqueridor (2000) o la dedicada a Alí Bei (2004). Al llarg de la seva trajectòria ha obtingut diversos premis. Els llibres de Salvadó estan publicats també en castellà i té obra traduïda a l’anglès, francès, portuguès, txec, eslovac i grec.

AndreuMartinEVFSAndreu Martin (Barcelona, 1949) Born to write. La primera escola on vaig anar no tenia pati i així vaig aprendre a divertir-me explicant aventis, que després vaig començar a escriure fins que les aventis es van convertir en guions de còmic i, posteriorment, en novel·les. Em van donar el premi Círculo del Crimen 1980 per Pròtesi de la qual Vicente Aranda va fer «Fanny Pelopaja» i em va instaurar com a autor de novel·la policíaca. Des d’aleshores, no he parat d’escriure i he fet incursions en diferents altres gèneres i altres àmbits com el cine i la televisió.

Anna M. Villalonga

Anna Maria Villalonga, llicenciada en Filologia Catalana i Hispànica, és professora de literatura a la UB. Ha publicat diversos estudis d’investigació sobre novel·la negra catalana i l’assaig Les veus del crim (2013), converses amb dotze autors del “negre” català actual.

Edita tres blocs diferents, que abracen els àmbits del cinema i la literatura. Entre ells A l’ombra del crim, especialitzat en el gènere, ha esdevingut un espai de referència per a tots els amants de la narrativa criminal.

Com a autora de ficció, els seus relats han obtingut premis i han estat publicats en volums col·lectius i revistes literàries. Coordinadora de dues antologies de relats negres femenins, que inclouen relats propis: Elles també maten (2013) i Noves dames del crim (2015). El 2014 publicà la novel·la La dona de gris (Premi València Negra 2015), també traduïda al castellà.

AntoniaHUertasEVFSAntonia Huertas uneix a la seva passió per la literatura, la seva dedicació a la ciència. És llicenciada en Matemàtiques i en Humanitats, i doctora en Lògica Matemàtica. Actualment és directora del grup de recerca TEKING de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) y les seves àrees d’investigació són la Lògica aplicada a la Intel·ligència Artificial i l’e-Learning. També és professora del departament d’Informàtica i directora del Màster en Enginyeria Computacional i Matemàtica. I per això, ningú com ella per escriure un thriller tecnològic de cibercrim com “Alterworld”.

CarlesGallardoEVFSCarles Gallardo és llicenciat en Psicologia per la UAB i Mosso d’Esquadra des de l’any 1997. Ha passat per diferents destinacions però gran part del temps s’ha dedicat a la branca d’investigació criminal. Entre l’any 2006 i el 2015 ha treballat a la Unitat Central de Delictes Informàtics. En l’actualitat està destinat a la Unitat Territorial d’Investigació Camp de Tarragona.

HenningMankellHenning Mankell (Estocolm, 1948Göteborg, 2015), va ser un escriptor i dramaturg suec de fama internacional. El seu personatge més conegut és l’inspector de policia Kurt Wallander. Amb Wallander, Mankell va assolir la creació d’un personatge ple d’humanitat i de sensibilitat quotidiana, que tant podia desentranyar la més complicada sèrie d’assassinats com condoldre’s de la seva sort i pensar que ha de jubilar-se per donar pas a una societat postmoderna que l’aclaparava i que semblava que ja no entenia.

La sèrie de novel·les amb l’inspector Kurt Wallander està composta per tretze títols, dotze d’ells traduïts al català. Altres títols de Mankell traduïts al català són les novel·les policíaques El retorn del professor de ball, protagonitzada per l’inspector Stefan Lindman; El cervell de Kennedy, thriller al voltant de la sida, i El xinès, protagonitzada per la jutgessa Birgitta Roslin; les novel·les de temàtica diversa ProfunditatsSabates italianes i diversos llibres de temàtica juvenil. A més, Mankell era director del Teatre Nacional de Moçambic, així com autor d’una sèrie de llibres situats a l’Àfrica. Precisament una reflexió sobre l’impacte de la sida al continent africà és el seu assaig Moriré, però la meva memòria sobreviurà. Arenes movedisses és una autobiografia escrita arran d’haver-se-li diagnosticat el càncer que el va portar a la mort.

IsabelClaraSimoEVFSIsabel-Clara Simó Monllor (Alcoi, 1943) es llicencia en Filosofia per la Universitat de València. Sota el mestratge de Joan Fuster feu coneixença amb els pioners del nacionalisme dels Països Catalans. Es dedicà a l’ensenyament. Des del 1972 fins al 1983 dirigí la revista Canigó, des d’on esperonà i donà veu a les generacions de joves escriptors catalans.

Membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, va ocupar el càrrec de vicepresidenta durant el període 1985-1988. El 1996 fou nomenada delegada del Llibre del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, càrrec que exerceix fins al 1998. El 1999 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Isabel-Clara Simó ha publicat amb gran regularitat i domini de l’ofici d’escriure prop d’una seixantena de títols, principalment de narrativa de diferents gèneres, però també de poesia, teatre, assaig, guions radiofònics i televisius, prosa memorialística i traducció; a més d’innombrables articles publicats en premsa.

Amb reedicions constants de la seva obra i traduccions a diversos idiomes, Isabel-Clara Simó és una de les figures més populars de la literatura actual en català.

El 2015, a l’Espluga de Francolí, va rebre el Premi Nacional El vi fa sang, en la seva primera edició, per la seva trajectòria literària.

JaumeRiberaEVFSJaume Ribera. Vaig nèixer a Sabadell fa un munt d’anys, em vaig aficionar a llegir agafant llibres en préstec de la biblioteca pública i des d’aleshores he fet una mica de tot el que es pot fer amb un boli i paper, una màquina d’escriure o un processador de texts. De periodista, que es el que vaig estudiar, guionista de cómic, i de tele, de traductor i d’escriptor. Els meus gèneres literaris preferits són el policíac i el d’humor. I  d’entre la meva obra, als més petits els hi recomano el llibre Paparra, i als no tant petits i als grans qualsevol novel·la del Flanagan, en especial Els bessons Congelats.

JoanjoGarciaEVFS

Joanjo Garcia (València, 1977). L’any 2013 va publicar Quan caminàrem la nit (XVIII
Premi Enric Valor de Novel·la en Valencià). El 2015 han vist la llum les seves
novel·les Aquell agost amb punt final i Tota la terra és de vidre, guanyadora del XXVII
Premi de Narrativa «Antoni Bru», guardó recuperat per l’associació cívica El Tempir. Els
tres títols formen part de la col·lecció «L’Eclèctica» de Bromera. L’últim guardó que ha
obtingut ha estat el XXVII Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira amb El temps és mentida, que
esdevé una denúncia amarga de la passivitat social davant la violència de gènere.

JordiCerveraEVFSJordi Cervera Nogués (Reus, 1959) és periodista i responsable d’El Blog de Jordi Cervera, premi Vila de Martorell al millor blog i premi Blocs Catalunya al millor blog de cultura. També és autor de Serial Chicken, la primera novel·la d’Europa escrita a Twitter, dins la BCNegra 2010.

Ha guanyat premis de periodisme, com el Reus de Comunicació; de poesia, com el Miquel Martí i Pol. I especialment de narrativa, com el Recvll, el Pin i Soler, el Pere Calders i el Ferran Canyameres. Va obtenir el premi a la Millor Novel·la Negra en català del grup Brigada 21 i el Premi a la Millor Novel·la Negra en català dels lectors de la llibreria Negra y Criminal. També, en literatura per a joves, ha guanyar el premi Edebé amb la novel·la ‘La mort a les sis vint-i-cinc’, amb una dotzena d’edicions. Recentment ha publicat “La música dels camaleons” (Bromera 2015), un trencaclosques negre.

JordiLLobregatEVFSJordi Llobregat (Valencia 1971)

M’apassiona la història relacionada amb l’evolució i transformació de les ciutats i d’alguna manera, açò es trasllada a les meues novel·les.

La lectura i la necessitat d’explicar històries sempre ha estat present en la meua vida. A l’edat de dotze anys vaig quedar tan impactat amb la pel·lícula ‘Le magnifique’, de Jean Paul Belmondo i Jacqueline Bisset, que vaig decidir fer-me escriptor. No obstant açò, aqueix desig va haver de postergar-se durant anys.

Mantinc un especial vincle amb Barcelona, ciutat natal de la meua família materna. En una d’aqueixes històries que apareixen una vegada i una altra en les sobretaules familiars, s’explica que el meu besavi va treballar en una de les empreses de forges de les quals van eixir els fanals modernistes del Passeig de Gracia.

En l’actualitat, compagine l’escriptura amb la direcció d’una empresa dedicada a la realització de projectes de recerca i desenvolupament comunitari i empresarial.

Escric una columna cultural en el periòdic Las Provincias i sóc també co-creador i director de València Negra, un festival que pretén acostar la cultura a la gent de la meua ciutat.

LluisLlachEVFSLluís Llach i Grande (Girona, 1948) és un músic, cantautor, vinater i escriptor català. Va ser l’últim component del grup dels Setze Jutges  i se’l considera un dels capdavanters del fenomen de la Nova Cançó. Ha estat un referent no solament musical, sinó també intel·lectual de tres generacions.

Perseguit pel franquisme, als anys setanta va haver d’exiliar-se un temps a París. El 1985 va congregar 103.000 persones al Camp Nou durant la celebració d’un concert, el més gran fet mai a Europa fins aleshores. Al llarg de la seva dilatada carrera musical va enregistrar 33 discs. La seva cançó més popular i compromesa fou L’estaca (1968).

El 2011 va crear la Fundació Lluís Llach al Senegal. L’any 2012 va publicar la seva primera novel·la ‘Memòria d’uns ulls pintats’. En la segona, ‘Les dones del principal’ publicada el 2014, barreja evolució històrica amb costumisme i crònica negra.

És un dels fundadors de l’Assemblea Nacional Catalana. A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015, Lluís Llach va liderar la llista de la coalició independentista Junts pel Sí a la circumscripció de Girona. Actualment és diputat al Parlament de Catalunya.

ManelMedinaEVFSManel Medina és catedràtic de la UPC, coordinador científic del capítol Europeu de APWG (Resposta Global Unificada per al Cibercrim) i fundador i director d’esCERT-UPC, un equip català i espanyol de resposta a incidents de seguretat a la xarxa. Ha estat sotsdirector de l’Agència Europea de Seguretat de la Informació i assessor científic de diversos organisme nacionals i internacionals de seguretat a Internet. També ha fundat diverses empreses spin-off proveïdores de serveis de gestió de seguretat informàtica i d’aplicacions cibernètiques.

Amb Mercè Molist és autor del llibre ‘Cibercrimen’, una guia per aprendre a moure’ns pel ciberespai protegint-nos dels atacs, que també ensenya com aplicar tècniques d’autoprotecció a Internet a partir de les experiències de víctimes i experts.

MargaridAritzetaEVFSLa Margarida Aritzeta viu a Valls (Alt Camp). És professora de Teoria de la Literatura a la Universitat Rovira i Virgili i escriu novel·la. Premi Víctor Català 1980, Sant Joan 1982 i Barcanova de Literatura Juvenil 2013. Va formar part del col·lectiu literari Ofèlia Dracs i ha publicat una trentena de novel·les.

Ha publicat les novel·les negres: El correu de Trípoli (1990), Tie Break (1991) i El cau de llop (1992). Reprèn el gènere amb  “L’assassinat de la venedora de cupons (Elles també maten, 2013), L’amant xinès (2015) i Els fils de l’aranya (2016).

Des de la seva primera edició, forma part del consell de còmplices, del Festival Internacional de Novel·la Criminal El vi fa sang.

MariaCarmeRocaEVFS Maria Carme Roca i Costa (Barcelona, 1955), historiadora i filòloga, des de l’any 1997 es dedica professionalment a l’escriptura. Autora de narrativa, ha conreat el conte, el relat, la novel·la i l’assaig. La seva obra s’adreça tant al públic infantil i juvenil com a l’adult. Ha publicat més de 50 llibres i ha rebut diversos premis, com el Lola Anglada (On s’amaga la por, 2002), el Nèstor Luján (Intrigues de palau, 2006) o el Joaquim Ruyra per Katalepsis (2012). Els últims llibres publicats són Els mitjons de l’ogre (Santillana, 2016) i A punt d’estrena (Columna, 2016) www.mcarmeroca.cat

MartiGironellEVFSMartí Gironell i Gamero (Besalú, 1971) és periodista i escriptor. Entre els seus llibres publicats destaquen El Pont dels Jueus (2007), que ha venut més de 100.000 còpies i que ha estat traduït a diversos idiomes. La Venjança del Bandoler, que va guanyar el Premi Néstor Luján de Novel·la Històrica el 2008. L’Arqueòleg (2010), L’últim Abat (2012) i El primer Heroi, (2014) que també han estat traduïts a diverses llengües. I el 2015 va publicar Strappo, la novel·la de l’espoli del romànic català.

SalvadorBalcellsEVFSSalvador Balcells i Vilà (L’Espluga de Francolí, 1946) fou llibreter durant vint anys i fins la seva jubilació ha treballat en el món de la premsa, en temes de gestió cultural i econòmica.

És autor de tres llibres de divulgació: ‘Energia i societat. Una perspectiva catalana’ (Edicions de la Federació d’Entitats Culturals del País Valencià, 1986); ‘Barcelona 92 Com desfer Catalunya’ (Edicions Lluita, 1986) i ‘Visca la terra. Manual de l’ecologista català’ (Edicions Lluita, 1989).

A l’editorial Meteora ha publicat les novel·les policíaques ‘La taca negra’ (2007), ‘El vi fa sang’ (2009), ‘Dur de pair’ (2011) i ‘Tempesta al Bàltic’ (2014). En totes quatre el protagonista és el mosso d’esquadra Emili Espinosa. Properament n’apareixerà el cinquè lliurament.

Salvador Balcells és promotor i comissari del festival EL VI FA SANG.

SebastiaBennasarSebastià Bennasar (Palma, 1976) és escriptor, periodista i traductor. (Sobre)viu treballant amb activitats vinculades a la literatura –correccions d’estil, classes d’escriptura, treballs editorials, textos d’encàrrec, gestió cultural…

Té publicades trenta d’obres de diferents gèneres literaris entre les quals destaquen una desena de novel·les negres. Juntament amb Àlex Martín Escribà ha preparat dues antologies de relats negres publicades per l’editorial Alrevés. És estudiós del gènere negre i fruit d’això és el llibre 501 crims que has de conèixer abans de morir i sobretot el seu assaig Pot semblar un accident, que analitza la novel·la negra escrita en català entre 1999 i el 2010. Actualment treballa en la seva tesi doctoral sobre la col·lecció La Negra de La Magrana i ha publicat articles científics sobre el gènere en diferents publicacions acadèmiques. Codirigeix les revistes digital Bearn i Bearn Black i dirigeix el festival Tiana Negra.

SoniaMartinEVFSSonia Martín Albà (Barcelona, 1968)

És advocada fiscal de la Fiscalia de Barcelona, doctora en Dret i llicenciada en Criminologia. Autora de diverses publicacions jurídiques en matèria d’assetjament i violència de gènere. Ha estat professora associada de les facultats de Dret de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Pompeu Fabra, professora de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya i consultora de la Universitat Oberta de Catalunya. També ha participat en diversos projectes d’investigació.

El desembre de 2013 va guanyar el premi literari Delta de novel·la escrita por dones, amb la seva primera novel·la negra titulada “Maldita sea”, que inclou la temàtica de la violència contra les dones.

També ha participat en cursos i congressos sobre violència de gènere amb ponències, comunicacions i memòries. I, a partir de la publicació de la seva novel·la, en diversos clubs de lectura.

Des del mes de gener forma part d’un grup de discussió organitzat por la Universitat de Barcelona, departament de Dret civil, amb especialistes que treballen sobre el tema de violència de gènere y menors víctimes.

XulioRtrigiEVFSXulio Ricardo Trigo (Betanzos, A Coruña, 1959). Escriptor, traductor i artista plàstic. Ha publicat una desena de novel·les, com ara La desaparició d’Evelyn (Planeta, 1995) o Després de l’oblit (Proa, 2005), i també llibres de poesia: Lectures d’un segle (Columna, 1993), Far de llum grisa (Edicions 62, 1997) o La veritat cansa (Bromera, 2005). Aquests li han valgut els premis Ausiàs March, Maria Mercè Marçal, Miquel de Palol o Joanot Martorell, entre d’altres.

Ha treballat com a periodista cultural en diversos mitjans com El TempsDiari de BarcelonaEl Periódico de Catalunya o La Vanguardia. Des de l’any 1993 es dedica a escriure. Com a traductor ha fet versions d’autors gallecs i portuguesos al català. Des de l’any 2004 dirigeix la col·lecció de narrativa “Escriptures”, de Perifèric Edicions. El 2005 es traslladà a la ciutat de Tarragona, on és sotsdirector de l’Escola de Lletres.

 

Anuncis